CASA BADIÀ

Casa Badià és la divisió de cooperació local (CLUB40) i internacional (CLUB41) de la SDRCA.

Casa Badià és la divisió de cooperació local (CLUB40) i internacional (CLUB41) de la SDRCA

La SDRCA pensa que s’han d’aprofitar recursos per facilitar un augment d’ingressos en famílies africanes radicades a l’Àfrica

Està demostrat que la transferència de tecnologia necessita al menys tres actors. És el principi de l’aeri de Montserrat. Un actor està a la part alta, un altre està a la base, i el tercer viatja d’un punt a un altre: de baix a dalt o de dalt a baix.

Els actors de la SDRCA són:

  • Comerciant radicat al nostre país que vol arribar a països africans
  • Especialista en l’Àfrica: d’origen africà o d’origen del nostre país
  • Família radicada a l’Àfrica

El comerciant troba un interlocutor en un especialista. L’especialista troba un interlocutor en una família radicada a l’Àfrica

Els resultats que s’aconsegueixen són satisfactoris per totes les parts. Es fomenta el nivell adquisitiu de les famílies radicades en països africans

Si hi voleu participar, us podeu donar d’alta a Newsletter de la SDRCA o escrivint a l’adreça electrònica info@sdrca.es

Cursos curts de matemàtiques, física i química
La SDRCA ensenya a majors d’edat les disciplines de la UNESCO.

Cursos dedicats a estudiants africans residents aquí o al continent.

El preu dels cursos curts és de 0,00 €, més un diploma acreditatiu.

Descarregueu-vos les lliçons 0:

Matemàtiques

Física

Química

La SDRCA esta oberta a professar més cursos curts depenent de la demanda.

Campanya de recollida selectiva de objectes menuts

La SDRCA recicla:
• Xapes de begudes
• Taps de plàstic per Fundació SEUR
• Taps metàl•lics (per exemple, alumini)
• Taps de suro (naturals i sintètics)
• Encenedors populars
• Residus de el tabac: fundes de plàstic, paper / cartró paquets, burilles. la
SDRCA ha desenvolupat tecnologies per a diverses aplicacions

Vídeo taller reciclatge de la SDRCA

La SDRCA fa una recopilació de les paraules i frases més habituals en diferents llengües africanes.

Bubi és una llengua bantu o bantoide parlada pels bubis, un poble bantu nadiu, i antigament poble principal, de l’illa de Bioko, a Guinea Equatorial.

+ info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bubi

ANGLÈS

BUBI

CATALÀ

Good morning! Tué a obari / E bari éé Bon dia!
Good afternoon! Tue a Wato / Atto éé Bona tarda
Good evening! Tue a Wato / Atto éé Bon vespre
Good night!, Tué a bochïó Bona nit
Hello! Ko jéria ló Hola!
Goodbye! Osa ú é Adéu!
How are you? Ka we lé / Kalo o saha lé Com estàs?
See you later… To la belaló / To e na na á Fins després…
See you soon… Cha tué a sibelo Fins ara…
See you tomorrow… Obari to la belaló Fins demà…
See you next week… To la belaló o wiky bo le a pola bo ó. Fins la setmana que ve..
See you next month… To la belaló wuea wéla Fins el mes que ve…
Nice new year! Loa lojé la bilaba bié bié. Bon any nou!
I wiish you the best… A lelé lamma. Et desitjo el millor…

Bubi (Guinea Equatorial, per Edmundo Sepa Bonaba)

El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L’Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants.

+info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lingala

ANGLÈS

LINGALA

CATALÀ

Good morning! Mbote (significa: que la pau sigui amb tu, amb vosaltres) Bon dia!
Good afternoon! Mbote Bona tarda
Good evening! Mbote (quan la gent es veu i es saluda el vespre) // Mpokwa elamu (quan la gent es diu adéu el vespre; significa: que tinguis un bon vespre) Bon vespre
Good night!, Mbote (quan la gent es veu i es saluda la nit) // Butu elamu (quan la gent es diu adéu la nit) Bona nit
Hello! Mbote! Hola!
Goodbye! Kende malamu (així parla la persona que es queda -al lloc de la trobada- a la que se’n va; significa: que vagis en pau) // Tikala malamu (així parla la persona qui se’n va a la que es queda; significa: que quedis en pau) Adéu!
How are you? Sango nini? Com estàs?
See you later… Tokomonana ntango mosusu… Fins després…
See you soon… Tokomonana nsima… Fins ara…
See you tomorrow… Tokomonana lobi…. Fins demà…
See you next week… Tokomonana mposo ekoya…. Fins la setmana que ve..
See you next month… Tokomonana sanza ekoya…. Fins el mes que ve…
Nice new year! Mobu elamu Bon any nou!
I wish you the best… Natombeli yo bolamu Et desitjo el millor…
El xona, és l’idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre Zimbabwe i Moçambic, països on s’ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).

+ info: https://ca.wikipedia.org/wiki/Xona

ANGLÈS

XONA

CATALÀ

Good morning! Mangwanani Bon dia!
Good afternoon! Masikati Bona tarda
Good evening! Manheru Bon vespre
Good night!, Murare Zvakanaka Bona nit
Hello! Hewoi Hola!
Goodbye! Usare Zvakanaka Adéu!
How are you? Vakadii Zvako Com estàs?
See you later… Ndozokuona zvakare Fins després…
See you soon… Ndokuona musi unotevera Fins ara…
See you tomorrow… Ndokuona Mangwana Fins demà…
See you next week… Ndokuona svondo rinouya Fins la setmana que ve..
See you next month… Ndokuona mwedzi unotevera Fins el mes que ve…
Nice new year! Uve negore dzva rakanaka Bon any nou!
I wiish you the best… Ndinokushuwira zvakanaka Et desitjo el millor…

 

SHONA LANGUAGE by Friday Bruno Peni (Harare, Zimbabwe)

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies